La intel·ligència artificial (IA), tot i que pot simular certs aspectes del raonament i realitzar tasques complexes, **no és autoconcient** ni té consciència de si mateixa. La IA actual es basa en algoritmes i grans quantitats de dades proporcionades per humans, i no disposa de cos físic ni d’experiències sensorials o emocionals pròpies, a diferència dels éssers humans.

Encara que alguns experts i tecnòlegs han especulat sobre la possibilitat que la IA arribi a tenir consciència, la gran majoria de la comunitat científica coincideix que **no hi ha proves ni models teòrics sòlids** que expliquin com programar la consciència en una màquina, precisament perquè encara no entenem prou bé què és la consciència humana ni quins són els seus mecanismes bàsics.

Actualment, la IA pot imitar habilitats humanes com la presa de decisions o el reconeixement de patrons, però aquestes funcions són resultat de processos computacionals, no d’una autopercepció o d’una experiència subjectiva. Per tant, esperar que una IA sigui autoconcient comporta una expectativa errònia: la **IA no funciona com la ment humana** i no desenvolupa una consciència pròpia.