La situació política a Taiwan gira entorn d’una qüestió clau: si la Xina engegarà una invasió militar per prendre el control de l’illa. El Partit Comunista Xinès fa dècades que considera Taiwan part del seu territori, però fins ara s’ha frenat davant la rellevància estratègica de Taiwan, especialment pel seu paper dominant en la producció global de semiconductors, conegut com el “escut de silici”.

En els darrers anys, la tensió ha augmentat notablement. El nou president de Taiwan, Lai Ching-te, s’ha posicionat fermament a favor de la independència, fet que confronta directament amb el principi d’“una sola Xina” defensat per Pequín. Com a resposta, la Xina ha intensificat la pressió militar i diplomàtica, realitzant maniobres militars a prop de l’illa i incrementant la guerra híbrida amb ciberatacs i campanyes d’informació per debilitar la moral i la resistència taiwanesa.

Els Estats Units han mantingut una relació ambigua, donant suport polític i militar a Taiwan però evitant un enfrontament directe amb la Xina. Aquesta situació de tensió es veu agreujada per la modernització accelerada de l’exèrcit xinès, que aspira a estar preparat per una possible invasió abans del 2027, coincidint amb el centenari de l’Exèrcit Popular d’Alliberament.

A més, la importància estratègica de Taiwan podria disminuir a mesura que els Estats Units i altres països desenvolupin la seva pròpia capacitat de producció de semiconductors, cosa que podria alterar els equilibris i fer l’illa més vulnerable a una acció xinesa a partir del 2030.

En aquest escenari, Taiwan aposta per reforçar la resiliència social i la preparació civil davant possibles atacs, incloent-hi la producció de contingut mediàtic i simulacions per conscienciar la població dels riscos d’una invasió. Tot i això, el risc d’un conflicte obert segueix sent incert però creixent, i la comunitat internacional observa amb preocupació la possibilitat d’una escalada que pugui implicar actors globals com els Estats Units.