En moltes llengües natives americanes no existeix una paraula específica per a “art” com s’entén a Occident. Els termes més propers fan referència a l’acció, la intenció o l’espiritualitat, com ara “reflexió profunda” o “ofrena”, i no al concepte d’objecte artístic independent. L’art no es percep com una activitat separada de la vida quotidiana, sinó com a part de la cerimònia, l’ensenyament i el disseny, integrat en la comunitat i les pràctiques espirituals.

Els objectes considerats artístics, com cistells o escultures, s’aprecien per la seva habilitat i eficàcia, però no es distingeix clarament entre art i artesania, ni entre l’artista i altres membres de la comunitat: es valora sobretot la destresa i el coneixement. Aquest enfocament contrasta amb la visió occidental, que separa l’art “fi” de l’art funcional o artesanal i sol donar més valor als objectes creats només per la seva bellesa.

En resum, en les cultures natives americanes l’art és un acte viu, carregat de significat comunitari, espiritual i pràctic, i no una categoria separada d’expressió estètica.