La **seguretat funcional** és una metodologia estructurada per gestionar riscos en productes tecnològics, especialment en àmbits amb potencial de causar danys greus, com la robòtica industrial o els vehicles autònoms. L’objectiu principal és garantir que el producte funcioni de manera fiable i, en cas d’avaria, ho faci de manera segura i previsible.

Els dos conceptes fonamentals són el **Cicle de vida de la seguretat** (Safety Lifecycle), que estableix processos d’enginyeria rigorosos per evitar errors sistemàtics en el disseny, i el **disseny basat en el rendiment probabilístic**, que utilitza mètriques de fiabilitat per minimitzar fallades aleatòries del maquinari. La norma de referència internacional és la **IEC 61508**, de la qual deriven moltes altres normes sectorials.

El procés d’enginyeria inclou:
- L’anàlisi de perills i la necessitat de reducció de riscos.
- El desenvolupament de dissenys òptims i segurs.
- L’assegurament que el producte funcionarà de manera segura durant la seva vida útil.

Un concepte clau és el **Nivell d’Integritat de Seguretat (SIL)**, que classifica el grau de seguretat requerit segons criteris com la capacitat del sistema, les restriccions arquitectòniques i la probabilitat de fallada.

Per verificar els dissenys s’utilitzen tècniques com **DFMEA/DDMA** (anàlisi de modes i efectes de fallades) i **FMEDA** (anàlisi de fallades, modes, efectes i diagnòstics), que permeten detectar i corregir problemes des de les primeres fases del desenvolupament. Amb l’FMEDA es pot predir la taxa de fallades segures i perilloses, la cobertura diagnòstica i la vida útil del producte.

Finalment, la **certificació de seguretat funcional** avalua tot el procés i garanteix que el producte compleixi els requisits de seguretat establerts, sovint requerint ajustos en la manera de desenvolupar-lo per assolir l’èxit.