La manca d'accés fiable a l'electricitat és un problema greu a l'Àfrica subsahariana, on uns 600 milions de persones no disposen d'electricitat o només en tenen una quantitat mínima insuficient per a usos més enllà d'il·luminar bombetes. Les xarxes elèctriques tradicionals són antigues, inestables i pateixen talls freqüents, amb una gran diferència entre zones urbanes (82% amb accés) i rurals (33%)—i a l'Àfrica Central, només el 30% de la població té accés.

Els costos elevats, la ràpida creixença de la població i la dispersió rural dificulten l'expansió de la xarxa convencional. Projectes com el Mission 300, impulsat pel Banc Mundial i el Banc Africà de Desenvolupament, pretenen portar electricitat a 300 milions de persones abans de 2030, però la demanda creix més ràpid que l'oferta.

Les energies renovables, especialment la solar fora de xarxa, són la principal alternativa per a ampliar l'accés. L'Àfrica té el 60% del potencial solar mundial, i uns 600 milions de persones ja utilitzen sistemes solars autònoms almenys setmanalment. L'expansió d'aquesta tecnologia depèn de la microfinançament per fer-la assequible a comunitats rurals, petits agricultors i negocis.

La hidroelectricitat també és clau en països com Etiòpia, Angola i Nigèria, però la construcció de grans preses és costosa i arriscada, i el canvi climàtic fa la producció menys previsible. Les mini-preses poden ser útils per a comunitats petites i aïllades.

Diversos països africans exploren l'energia nuclear com a opció de futur, però la seva implementació encara està llunyana.

Kenya representa un cas d'èxit: ha combinat l'expansió de la xarxa amb sistemes solars fora de xarxa, i ha passat del 39% al 79% d'accés elèctric en una dècada, gràcies a projectes com el Lake Turkana Wind Power Project i el Last Mile Connectivity Project. L'objectiu és arribar a l'accés universal el 2030.

En resum, la solució per electrificar l'Àfrica subsahariana requerirà una combinació de tecnologies—solar autònoma, hidroelectricitat, eòlica, i potser nuclear—adaptades a les necessitats locals i facilitades per polítiques de finançament i inversió sostenibles.