Els últims intents d’arribar a un acord global per posar fi a la contaminació per plàstic s’han encallat per obstacles procedimentals i pressions de la indústria petroquímica, fet que ha impedit aprovar un text definitiu amb mesures vinculants.

La majoria de països i organitzacions demanen un tractat internacional amb compromisos obligatoris per reduir la producció, exportació i importació de plàstics, especialment els d’un sol ús, els que contenen químics nocius com el plom i el cadmi, i aquells que són difícils de reciclar o reutilitzar. També es planteja eliminar gradualment productes plàstics com canyetes, bastonets per a les orelles i escuradents.

Malgrat el consens inicial, el text final proposat va eliminar aquestes obligacions per pressió dels països productors de petroli (com l’Aràbia Saudita, Rússia, Iran i els Estats Units), que volen evitar restriccions a la producció de plàstics i centrar-se només en la gestió de residus i el reciclatge. Aquesta retirada de mesures ha provocat el rebuig de molts governs, especialment del Sud Global i la Unió Europea, així com de nombroses ONG.

Experts alerten que la contaminació plàstica té greus impactes sobre la salut humana, especialment en infants, i pot comportar pèrdues econòmiques de fins a 1,5 bilions de dòlars anuals, amb un cost acumulat que podria arribar als 281 bilions entre 2016 i 2040. Les negociacions continuaran, amb l’esperança d’aconseguir un acord jurídicament vinculant que abasti tot el cicle de vida del plàstic, des del disseny fins a l’eliminació, i que inclogui alternatives segures i sostenibles.