La incorporació de noves tecnologies a les escoles, des de les calculadores fins a eines com ChatGPT, genera debats intensos sobre si transformaran radicalment l’educació o perjudicaran els estudiants, però habitualment no provoquen cap dels dos extrems.

Les tecnologies digitals poden millorar l’aprenentatge, especialment en àrees com matemàtiques i ciències, i permeten adaptar l’ensenyament a les necessitats individuals dels alumnes, facilitar l’accés a recursos educatius des de qualsevol lloc i moment, i fer més dinàmic i personalitzat el procés educatiu. Tot i això, els beneficis reals depenen de com s’integren: una aplicació sense planificació pot ampliar la bretxa digital, provocar distraccions i generar nous riscos per a la privacitat i la salut.

Per aconseguir un impacte positiu, cal un ús equilibrat i reflexiu, on la tecnologia sigui una eina al servei dels objectius pedagògics, i no una fi en si mateixa. Això implica formació per a docents i estudiants, atenció a les desigualtats d’accés i una revisió constant dels resultats per assegurar una educació més inclusiva, crítica i adaptada als desafiaments actuals.