Molts avenços en la intel·ligència artificial (IA) tenen el seu origen en l’estudi del comportament animal, especialment el dels coloms. Aquests ocells han estat utilitzats en experiments científics per comprendre com aprenen, reconeixen patrons i prenen decisions, processos que són essencials per al desenvolupament de models d’IA.

Els coloms han demostrat una gran capacitat per distingir imatges, categoritzar objectes i adaptar-se a canvis en el seu entorn, habilitats que han inspirat tècniques modernes en l’aprenentatge automàtic. Els investigadors van observar que entrenant coloms a reconèixer formes o classificacions, podien analitzar com els cervells processaven la informació, proporcionant pistes valuoses sobre com dissenyar xarxes neuronals artificials.

Així, la recerca amb coloms no només ha contribuït a la ciència de la conducta, sinó que també ha influït directament en l’evolució de la IA actual, fent possible sistemes capaços d’aprendre i adaptar-se de manera similar als éssers vius.