La web pot ser vista com un territori digital amb un contracte social propi, on s’ha perdut l’equilibri entre el poder dels usuaris i les grans institucions. Propostes com la “Magna Carta per a la Web” de Tim Berners-Lee reclamen retornar el control i la propietat de les dades als usuaris, especialment amb l’arribada de la Web 3.0, que aposta per una estructura distribuïda i descentralitzada.

En aquest nou escenari, la **integritat de les dades** esdevé el pilar fonamental de la seguretat digital, superant la importància de la confidencialitat i la disponibilitat. La integritat garanteix que la informació no sigui modificada sense autorització i que qualsevol canvi sigui verificable, assegurant que les dades siguin correctes, consistents i fidels al llarg del temps.

Hi ha quatre dimensions clau de la integritat:

- **Integritat d’entrada:** assegura que les dades que entren al sistema siguin autèntiques i de qualitat. Errors en aquesta fase poden provocar conseqüències greus, com va passar en l’accident del Boeing 737 MAX, on dades de sensors defectuosos van causar sinistres mortals.
- **Integritat de processament:** implica que els sistemes transformin correctament les dades; fallades aquí poden portar a catàstrofes, com la destrucció del coet Ariane 5 per un error de càlcul o apagades massives com el cas del blackout EUA-Canadà.
- **Integritat d’emmagatzematge:** assegura que la informació guardada o transmesa es mantingui intacta i sigui protegida contra manipulacions, evitant incidents com la distribució de programari maliciós en l’atac a SolarWinds.
- **Integritat contextual:** garanteix que les dades es facin servir respectant les expectatives i límits socials, com evitar que assistents de veu utilitzin converses privades per a finalitats no consentides.

Amb la proliferació d’agents d’IA capaços de prendre decisions autònomes, la integritat esdevé vital: errors o manipulacions poden afectar serveis essencials, finances o fins i tot la seguretat pública. Per això, es proposen mecanismes tècnics com la verificació criptogràfica, l’ús d’identificadors descentralitzats, la compartimentació de processos, la transparència i la supervisió contínua per detectar i aturar possibles anomalies.

Els reptes són considerables: les solucions d’integritat poden afectar el rendiment, són difícils d’aplicar en sistemes antics i requereixen consens social i regulació internacional. Tanmateix, ja existeixen eines i protocols per protegir la integritat; el pas decisiu és situar-la com a principi central en el desenvolupament i governança de la intel·ligència artificial i la web del futur.

En definitiva, la confiança en la tecnologia del futur no vindrà només de la seva intel·ligència o eficiència, sinó de la seva **integritat** a tots els nivells.