Els docents s’enfronten al repte d’integrar la intel·ligència artificial generativa, com els models de llenguatge gran (LLM), a les aules, havent de discernir si són eines útils o només una forma de fer trampes. Cada vegada més, professors exploren com la IA pot personalitzar l’aprenentatge, adaptar el contingut a les necessitats de cada estudiant i proporcionar retroalimentació instantània, així com automatitzar tasques administratives per alliberar temps per a l’ensenyament.

Aquesta tendència obre oportunitats per innovar en les pràctiques educatives, potenciar l’aprenentatge actiu i competencial, i millorar l’accessibilitat i la inclusió a l’aula. Tanmateix, l’ús de la IA en educació també planteja riscos i desafiaments importants, com ara la necessitat d’establir polítiques i marcs reguladors clars, i d’assegurar un ús ètic i responsable d’aquestes tecnologies.

En definitiva, la incorporació de la IA als currículums escolars ja és una realitat en molts centres, amb els docents liderant la seva experimentació i adaptació per tal de millorar la qualitat i l’eficiència de l’educació, tot mantenint-se atents als seus límits i riscos.