En un matí de diumenge, els assistents d’una gran església del centre dels Estats Units entren sense saber-ho en una zona amb vigilància biomètrica avançada. Càmeres d’alta velocitat capten diversos trets facials per segon —com ulls, nas i boca— i els processen mitjançant una xarxa neuronal local, que converteix aquestes imatges en perfils digitals. Aquest sistema permet identificar i monitoritzar les persones de manera gairebé imperceptible, mostrant com la tecnologia de reconeixement facial s’està integrant en espais públics i privats, sovint sense que la gent en sigui conscient.