Un grup d'estudiants d'enginyeria mecànica a la Universitat Obafemi Awolowo, Nigèria, va intentar construir un dron com a projecte final, però es van trobar amb nombrosos obstacles: manca de finançament, tecnologia obsoleta, dificultats amb la cadena de subministrament i una forta devaluació de la moneda local.

El grup, inicialment de 12 membres i ampliat a 25 després de la fusió amb un altre equip, va haver de reunir diners per comprar els components a la Xina, però la crisi econòmica va disparar els preus. Els estudiants van haver de simplificar el disseny del dron i improvisar amb components més bàsics, com utilitzar una Veroboard en lloc d’una placa de distribució de potència específica. La impressió 3D del xassís va ser possible gràcies al pagament per gram de plàstic.

El component clau, la placa ArduCopter 2.8, va arribar en mal estat i era obsoleta, cosa que va dificultar greument la configuració del control de vol. La manca de temps, recursos i suport tècnic local va impedir adquirir una nova placa i una font d’alimentació adequada, i el dron no va poder volar correctament. Tot i els esforços per sincronitzar els rotors i fer proves, una fallada de la bateria va posar fi al projecte.

L’experiència va ensenyar als estudiants la importància de la resiliència, la improvisació tècnica i el treball en equip. També va evidenciar que l’èxit en l’enginyeria a Nigèria depèn tant de la capacitat tècnica com de la gestió de problemes econòmics i logístics. Els resultats acadèmics d’aquests estudiants no reflecteixen només els seus coneixements, sinó també les dificultats per accedir a equips i finançament.

En conclusió, el projecte fallit del dron va servir com a lliçó pràctica sobre la realitat de fer enginyeria a l’Àfrica: la perseverança i la capacitat d’adaptació són tan importants com la teoria, i sovint la manca de recursos limita el potencial dels futurs enginyers.