Els nous models d’intel·ligència artificial (IA) ja no només han d’aprendre a “oblidar” informació irrellevant, sinó que també han d’aprendre a decidir **què cal recordar** per ser més eficients. Aquesta nova tendència es coneix com a **“sleeptime compute”**, una tècnica inspirada en la manera com el cervell humà aprofita el son per processar i consolidar records importants.

En lloc de treballar només quan reben dades noves, aquests models aprofiten els moments de baixa activitat (com “descansant”) per revisar, seleccionar i reforçar el coneixement més útil, descartant informació supèrflua. Aquesta gestió intel·ligent de la memòria permet que la IA sigui més eficaç, consumeixi menys recursos i s’adapti millor als nous desafiaments.

Aquesta estratègia reflecteix una evolució en la manera com els sistemes d’IA s’inspiren en processos biològics, prioritzant no només l’aprenentatge sinó també la consolidació i l’oblit selectiu, aspectes clau per optimitzar la seva capacitat de resposta i comprensió.