Engineer Bainomugisha va créixer en una zona rural d’Uganda, on des de petit mostrava curiositat per la tecnologia i esperit emprenedor, creant utensilis casolans i buscant solucions pràctiques per a la seva comunitat. La seva formació en ciències (física, química, matemàtiques i biologia) el va portar a estudiar informàtica a la Universitat Makerere, tot i que mai havia utilitzat un ordinador abans. L’accés als recursos era molt limitat: pocs ordinadors, connexió a Internet lenta i cara, i gairebé cap possibilitat de treballar amb hardware programable com microcontroladors.

Aquesta manca de recursos va despertar la creativitat dels estudiants, que buscaven solucions amb el que tenien a l’abast. Per exemple, Bainomugisha va crear una plataforma web gratuïta per enviar SMS, molt útil en una època en què gairebé ningú tenia telèfon mòbil. Posteriorment, va obtenir una beca per estudiar un màster i doctorat a Brussel·les, on va descobrir el potencial de les plaques Arduino i la facilitat amb què els estudiants europeus podien accedir a tecnologies avançades per fer projectes d’enginyeria integrant hardware i software.

Actualment, la situació a l’Àfrica ha millorat: hi ha més ordinadors portàtils, Internet més ràpid i més accés a smartphones. Tot i així, persisteixen grans dificultats per aconseguir components electrònics: la majoria han de ser importats, amb costos elevats d’enviament i taxes duaneres que poden arribar al 75%. El subministrament local encara és insuficient i molts estudiants han de pagar de la seva butxaca per fer projectes, fet que limita l’accés a l’enginyeria pràctica per a qui té menys recursos.

Les iniciatives com makerspaces universitaris, projectes de recerca (com AirQo, dedicat a la monitorització ambiental), i comunitats locals que connecten amb xarxes globals d’open source, estan ajudant a superar aquests obstacles. El desenvolupament de hardware educatiu i la participació en projectes reals són claus per estimular la creativitat, les competències tècniques i la innovació.

L’enginyeria africana té un potencial enorme per resoldre problemes locals en sectors com l’agricultura, el transport, l’educació o el medi ambient. La principal barrera segueix sent l’accés als components i equips tecnològics. Si els estudiants africans tinguessin els mateixos recursos que els seus homòlegs europeus o americans, podrien accelerar el ritme d’innovació i contribuir amb solucions pioneres a escala mundial.