Un nou estudi de reconstrucció 3D suggereix que la Sagrada Síndone de Torí, tradicionalment considerada el sudari que va embolcallar Jesús, **no va ser col·locada sobre un cos humà real** sinó sobre una escultura de baix relleu. Utilitzant programari de modelatge digital, l’expert Cicero Moraes va comparar com cau la tela sobre un cos humà versus una escultura, i va trobar que la imatge del llenç és més coherent amb un model pla que amb l’anatomia real d’una persona.

El resultat clau és que la imatge de la Síndone **no mostra les deformacions típiques d’una tela embolicant un cos tridimensional**: les proporcions no encaixen i els contorns són massa regulars. Segons Moraes, una escultura plana de fusta, pedra o metall, pigmentada o escalfada només en les zones de contacte, podria haver creat aquest efecte.

Aquesta hipòtesi reforça la datació per carboni de 1989, que situava l’origen de la Síndone entre els anys 1260 i 1390, considerant-la així **un artefacte medieval** més que una relíquia de l’època de Jesús. No obstant això, altres científics remarquen que la Síndone conté informació 3D i característiques úniques, com la manca de productes de descomposició corporal o la presència de sang, fet que alimenta el debat i la controvèrsia sobre el seu origen real.

En resum, l’estudi aporta noves evidències tècniques que qüestionen l’autenticitat històrica de la Síndone, però la discussió continua oberta dins la comunitat científica i entre els experts en relíquies religioses.