L’any 1967, l’enginyer japonès **Shigeichi Negishi** va crear el que es considera la **primera màquina de karaoke**, anomenada inicialment Music Box i més tard Sparko Box. Inspirat per la dificultat de mantenir el to mentre cantava al seu taller, Negishi va adaptar un reproductor de cintes d’8 pistes de la seva empresa, Nichiden Kogyo, afegint-li un micròfon, amplificador i sistema de mescla perquè qualsevol persona pogués cantar sobre enregistraments musicals pregravats.

Aquest dispositiu era un cub de 30 cm amb ranures per a quatre cintes d’instrumentals i permetia ajustar el volum de la música i la veu. Més tard, s’hi va incorporar un mecanisme per a monedes, facilitant-ne l’ús en bars, restaurants i hotels, on es va popularitzar ràpidament. En només sis anys, es van vendre unes 8.000 unitats arreu del Japó.

La paraula **karaoke** prové del japonès “kara” (buit) i “okesutora” (orquestra), reflectint el concepte de cantar amb una “orquestra buida”, és a dir, sense vocals originals. La invenció no va fer ric Negishi, ja que no va patentar la màquina, però va transformar l’oci mundial i va donar lloc a una indústria que avui disposa de milers de locals a tot el Japó i arreu del món.

El reconeixement oficial del karaoke com a fita tecnològica ha estat recollit per l’IEEE, i el primer prototip encara funciona i roman en possessió de la família Negishi.