Durant una sessió de teràpia en línia, Declan va descobrir accidentalment que el seu terapeuta feia servir **ChatGPT** per ajudar-se a respondre les seves consultes. Aquesta situació exemplifica com la **intel·ligència artificial** està entrant a la pràctica psicològica, sovint sense que el pacient en sigui conscient.

ChatGPT pot mantenir converses **coherents i empàtiques** i proporcionar consells útils, com tècniques de gestió emocional, però no té ni consciència ni formació clínica; només simula la comprensió emocional a partir de patrons de llenguatge. Per això, no pot substituir la **relació humana** ni el diagnòstic professional que ofereix un psicòleg, i no és capaç de detectar ni abordar situacions complexes com el trauma o la ideació suïcida.

La manca de professionals en salut mental i l’estigma social fan que moltes persones recorrin a la IA per obtenir ajuda. Tot i així, els experts alerten dels **riscos**: dependència excessiva, possibles errors o malinterpretacions, i el fet que la IA no pot garantir seguiment ni tractament adequat. L’ús intensiu pot fins i tot generar símptomes d’addicció, tot i que la majoria d’usuaris ho fan de manera esporàdica.

En conclusió, la IA pot ser una eina complementària en salut mental, però no reemplaça el paper dels professionals ni la profunditat de la teràpia tradicional.