AOL ha anunciat la fi del seu servei d’Internet per connexió de dial-up, una tecnologia que va ser clau als anys 90 per popularitzar l’accés a la xarxa, especialment als Estats Units. El dial-up utilitzava **mòdems** que convertien dades digitals en senyals d’àudio per transmetre-les per la línia telefònica, i a l’inversa, però això limitava molt la velocitat i la qualitat de la connexió, a més d’impedir fer trucades telefòniques mentre s’estava connectat a Internet.

Aquest sistema va ser essencial per portar Internet a moltes llars quan les alternatives com l’ADSL o la fibra òptica eren cares o inaccessibles, sobretot en zones rurals. Tanmateix, la manca d’inversió en infraestructures de banda ampla fa que, encara avui, el dial-up continuï sent l’única opció viable en algunes àrees aïllades.

Els mòdems de dial-up van sorgir d’adaptacions tecnològiques inicialment desenvolupades per la comunitat sorda, com ara el teletipus, i funcionaven mitjançant un procés de modulació i demodulació semblant a la transmissió telegràfica. Per garantir la fiabilitat de la connexió, es van haver d’implementar codis de correcció d’errors, ja que les línies telefòniques, pensades per a la veu, eren poc eficients per a la transmissió de dades.

Amb el temps, alternatives com el DSL, la connexió per cable coaxial, la fibra òptica i, més recentment, l’Internet per satèl·lit o el 5G, han anat desplaçant el dial-up. No obstant això, la seva desaparició definitiva es veu frenada pel fet que les noves tecnologies no arriben arreu, i l’ús del dial-up persisteix en comunitats desateses.

AOL, que va ser emblemàtica per introduir milions d’usuaris a Internet, ja fa anys que ha deixat de centrar-se en el dial-up, però la fi d’aquest servei simbolitza la desaparició d’una etapa crucial de la història d’Internet. Altres empreses com MSN o United Online encara ofereixen connexió per mòdem, i el futur de la connectivitat en zones rurals dependrà de noves inversions i tecnologies emergents.