Una de les aplicacions més rellevants del protocol MCP (Model Context Protocol) és que permet connectar assistents d’intel·ligència artificial (IA) directament amb les eines dels desenvolupadors, facilitant així la seva integració en entorns de programació. MCP funciona mitjançant dos components principals: el client MCP, que s’incorpora dins de les aplicacions d’IA per enviar sol·licituds, i el servidor MCP, que gestiona aquestes sol·licituds i proporciona accés a diferents eines i recursos segons la seva disponibilitat.

Per exemple, en una aplicació com Claude Desktop, el client MCP permet que l’usuari vegi totes les eines i integracions disponibles per a l’assistent d’IA de manera centralitzada i automàtica, sense haver d’integrar cada eina manualment. El servidor MCP respon a les peticions del client informant de quines eines i plantilles de sol·licitud estan disponibles en cada moment, permetent així una experiència de desenvolupament més eficient i flexible.

Aquesta connexió directa entre IA i eines de desenvolupament optimitza el flux de treball, redueix la necessitat de configuracions manuals i fa possible que els assistents d’IA puguin adaptar-se fàcilment a diferents entorns o necessitats dels programadors, millorant la productivitat i la qualitat del programari resultant.