La **transformada ràpida de Fourier** (FFT, per les seves sigles en anglès) és un algoritme informàtic fonamental que permet descompondre un senyal (com ara so, imatges o dades) en les seves freqüències bàsiques de manera molt eficient i ràpida. Aquesta tècnica, desenvolupada per John Tukey i James Cooley el 1964, va ser cent vegades més ràpida que els mètodes anteriors i va reduir significativament la memòria i els càlculs necessaris per processar grans volums de dades.

La FFT converteix dades del *domini temporal* (com canvis en el temps) al *domini freqüencial* (quines freqüències hi ha presents), permetent així analitzar i manipular tot tipus de senyals de manera digital. Aquest procés és essencial, per exemple, per filtrar soroll, comprimir àudio i vídeo, transmetre dades per Internet, processar imatges mèdiques (com la tomografia computada) o detectar vibracions en sismologia.

La seva aplicació ha estat clau en àmbits com la telefonia, la transmissió digital, l’anàlisi d’imatges, el processament d’àudio i vídeo, i avui dia també en tecnologies avançades com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, els cotxes autònoms i les xarxes 5G.

Un dels primers impulsors de la FFT va ser la necessitat de detectar proves nuclears subterrànies durant la guerra freda. La rapidesa de l’algoritme va permetre analitzar grans quantitats de dades de sismògrafs, fent possible localitzar explosions de manera eficient.

La creació de la FFT és un exemple de col·laboració exitosa entre el món acadèmic i la indústria, i ha estat reconeguda com una fita històrica per l’IEEE. Ha marcat un abans i un després en l’era digital, facilitant el pas de la tecnologia analògica a la digital i obrin la porta a noves innovacions en moltes disciplines científiques i tecnològiques.