El 1954, un equip de Bell Labs format per Daryl Chapin, Calvin Fuller i Gerald Pearson va presentar la primera cèl·lula solar de silici realment pràctica, capaç de convertir la llum del sol en electricitat amb una eficiència d’un 6%, molt superior a qualsevol intent anterior. Aquesta tecnologia pionera va ser demostrada públicament fent funcionar una petita nòria de joguina amb llum solar, fet que va cridar molt l’atenció i va ser considerat l’inici d’una nova era energètica.

Tot i que al principi les cèl·lules solars eren molt cares i difícils de comercialitzar, van trobar ús ràpidament en aplicacions com els satèl·lits, començant pel Vanguard 1 el 1958, i van ajudar a impulsar el desenvolupament de sistemes solars que avui es troben arreu del món. Les primeres cèl·lules solars de silici van esdevenir la base de la fotovoltaica moderna, una peça clau en la transició cap a energies renovables per reduir la dependència dels combustibles fòssils i combatre el canvi climàtic.

Amb el temps, la tecnologia ha millorat notablement: l’eficiència de conversió ha superat el 40% en laboratoris, i el cost de producció ha baixat, fent l’energia solar cada cop més competitiva i present en dispositius quotidians, des de calculadores fins a instal·lacions a gran escala.