El desembre de 1947, tres físics de Bell Labs —John Bardeen, William Shockley i Walter Brattain— van crear un dispositiu electrònic compacte utilitzant fils d’or i un tros de germani, un material semiconductor. Aquesta invenció, anomenada **transistor**, va revolucionar l’electrònica permetent amplificar i commutar senyals elèctrics, substituint les vàlvules de buit, i va ser clau per a la miniaturització dels components electrònics i el desenvolupament de la microelectrònica moderna.

El transistor destaca per ser petit, fiable, durador i de baix consum, cosa que va fer possible la fabricació de dispositius cada cop més petits, des de ràdios compactes fins als telèfons mòbils actuals. La seva capacitat d’actuar com a amplificador i com a interruptor digital ha estat fonamental per al procés de digitalització de la societat i el naixement dels circuits integrats i els microxips.

La importància d’aquest invent es reconeix amb el Premi Nobel de Física atorgat als seus creadors el 1956. Avui, el transistor es troba a milions dins d’ordinadors, mòbils, electrodomèstics i tot tipus de tecnologia digital, sent el cor de la revolució tecnològica del segle XX.