David Baltimore va ser un dels biòlegs moleculars més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 1975 per la descoberta de l’enzim transcriptasa inversa, clau per entendre el funcionament dels retrovirus com el VIH i el càncer. La seva carrera va incloure aportacions fonamentals en immunologia, virologia i investigació sobre el càncer, així com un paper destacat en la política científica, especialment en qüestions com la recerca en ADN recombinant i la resposta a l’epidèmia de la sida.

Tot i una controvèrsia important a finals dels anys vuitanta, de la qual en va sortir exonerat després d’una dècada d’investigacions federals, Baltimore va ser escollit per coordinar l’esforç federal pel desenvolupament d’una vacuna contra la sida i, poc després, va ser nomenat president del California Institute of Technology (Caltech). Durant la seva presidència (1997-2006), va impulsar la recerca biomèdica, va liderar campanyes de finançament d’alt impacte (amb donacions històriques com la dels Moore) i va contribuir a l’expansió i prestigi internacional de Caltech, tant en ciència bàsica com en projectes de gran abast com les missions a Mart del Jet Propulsion Laboratory.

Baltimore també va fundar i dirigir el Whitehead Institute, va formar part de diverses institucions científiques de prestigi i va ser un ferm defensor de la ciència i l’educació superior. La seva trajectòria combina èxits científics, lideratge institucional i un compromís profund amb el progrés de la recerca i la formació de noves generacions de científics.