Sentir que els èxits professionals són fruit de la sort i no de la pròpia capacitat, així com tenir dificultats per acceptar elogis, són símptomes habituals de la **síndrome de l’impostor**. Aquest fenomen psicològic, que afecta fins a un 70% dels adults amb èxit, es caracteritza per un dubte constant sobre les pròpies habilitats i la sensació de ser un frau malgrat l’evidència dels assoliments propis.

No es considera un trastorn mental, sinó una forma d’ansietat vinculada a la por de ser “descobert” com a incompetent. Aquesta por pot desencadenar una resposta fisiològica de lluita o fugida, dificultant la presa de decisions i la claredat mental. Per gestionar aquests pensaments disruptius, es recomana:
- Fer respiracions profundes per calmar el cos.
- Portar aigua a les reunions i fer-ne un glop per guanyar temps i centrar-se.
- Parlar més lentament per recuperar el control sobre el missatge i reduir l’ansietat.

Adoptar una **mentalitat de creixement** és clau: suposa creure que les habilitats i la intel·ligència es poden desenvolupar amb esforç i aprenentatge, i no són qualitats fixes. Afegir la paraula “encara” (“no sóc bo en això, encara”) ajuda a obrir la porta a la millora. Practicar ser principiant en activitats noves fora de la feina pot ajudar a superar el perfeccionisme i reduir la por a equivocar-se.

Celebrar els propis èxits també és fonamental. Moltes persones tendeixen a fixar-se més en els errors que en els assoliments, sovint per qüestions culturals. Mantenir un diari d’assoliments pot ajudar a identificar fortaleses i augmentar la confiança.

Finalment, reconèixer que no cal ser expert en tot i saber demanar ajuda o col·laborar amb qui complementa les pròpies habilitats és essencial per créixer i reduir l’ansietat. Això permet centrar-se en les pròpies fortaleses i entendre el valor que s’aporta a l’equip o l’organització.