Diversos creadors conservadors nord-americans estan posant cada cop més èmfasi en la política exterior, promovent missatges sobre el paper dels Estats Units al món, però de vegades no queda clar si actuen com a portaveus del govern o com a influenciadors independents.

Aquesta tendència s’emmarca en un context on els actors no governamentals —com *think tanks*, polítics retirats, i figures mediàtiques— cada cop tenen més pes en la definició i difusió de la política exterior dels EUA. Sovint, aquests creadors difonen idees alineades amb interessos polítics o econòmics concrets, i no sempre és transparent si la seva motivació principal és informar, influir l’opinió pública o defensar els interessos dels Estats Units a l’estranger.

Aquest fenomen s’ha accentuat especialment en l’àmbit conservador, on la política exterior ha passat de l’aïllacionisme històric a un intervencionisme marcat, primer amb el neoconservadorisme i més recentment amb nous discursos que barregen pragmatisme amb la defensa de valors nacionals. Això genera un escenari on els límits entre la propaganda, la diplomàcia i la creació de contingut són difusos, i on la influència d’aquests creadors pot arribar tant a l’audiència domèstica com a la internacional.