Els agents d’ICE han fet servir un dispositiu de vigilància anomenat **StingRay** per espiar telèfons mòbils almenys 551 vegades en tres anys, principalment per localitzar persones sospitoses, incloent-hi immigrants indocumentats. Aquest aparell imita una torre de telefonia mòbil, enganyant els telèfons de l’entorn perquè s’hi connectin i així permet localitzar exactament el dispositiu, fins i tot dins d’un edifici o una habitació específica. Això preocupa els defensors de la privacitat, ja que per trobar un telèfon concret cal captar dades de tots els telèfons a la zona, la qual cosa pot suposar una vigilància massiva no justificada.

A més, ICE gestiona un **sistema massiu de vigilància digital** que li permet accedir a informació personal de gairebé tota la població dels Estats Units, sovint sense supervisió judicial ni legislativa. Aquest sistema inclou l’ús de **reconeixement facial** en fotos de carnets de conduir (afectant aproximadament un de cada tres adults) i l’accés a dades personals a través de registres públics i serveis essencials com la llum o l’aigua. També pot rastrejar moviments de vehicles en la majoria de ciutats grans.

Investigadors i organitzacions de drets civils denuncien que ICE ha traspassat límits legals i ètics en recollir i usar aquesta informació, aprofitant la confiança dipositada en institucions públiques i serveis bàsics. Aquestes pràctiques han generat demandes i crides a una major transparència i supervisió sobre l’ús de tecnologies de vigilància, especialment pel risc de vulnerar drets fonamentals i provocar redades indiscriminades.