Passar d’enginyer a gestor dins una empresa tecnològica com Meta implica un canvi radical d’habilitats: mentre els enginyers destaquen per la capacitat analítica i la feina tècnica profunda, els gestors han de motivar les persones, orientar les seves carreres i resoldre problemes de manera immediata.

La motivació principal per assumir un rol de gestió hauria de ser l’interès real per les persones, ja que la gestió és essencialment una feina de persones. Bons gestors donen feedback constructiu i intenten assignar tasques que encaixin amb les fortaleses de cada membre de l’equip, per tal de fer créixer el seu talent. Escollir la gestió només per guanyar més diners és un error: a les grans tecnològiques, el sou d’un gestor i el d’un enginyer individual (IC) del mateix nivell solen ser iguals, i fins i tot hi ha empreses que paguen menys als gestors per evitar que la motivació sigui només econòmica.

Tot i això, en els nivells més alts, els gestors poden ser promocionats més ràpidament perquè el seu impacte es mesura pel nombre de persones que supervisen. Així, a llarg termini, sí que poden acabar guanyant més que els enginyers individuals, però això no hauria de ser la raó principal per fer el canvi.

Finalment, l’autor comparteix que va acceptar el repte de ser gestor però, tot i valorar l’experiència, va preferir tornar a la carrera tècnica després d’un any, demostrant que no hi ha un camí únic ni universal per a l’èxit professional en el sector tecnològic.