L’energia representa poder: els països que poden produir-ne en gran quantitat tenen més influència econòmica, tecnològica i militar. Històricament, el domini de recursos com el petroli i el gas ha estat clau per a la geopolítica mundial, donant avantatge a grans productors com Rússia o l’Aràbia Saudita. Aquest control no només aporta ingressos, sinó que també facilita el desenvolupament industrial i tecnològic.

Amb la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, la dependència dels combustibles fòssils està disminuint. Això provoca un canvi en l’equilibri de poder global: els països exportadors de petroli i gas, com Rússia, són vulnerables a perdre influència si no s’adapten a l’auge de les energies renovables. Per contra, els països amb capacitat per produir i exportar energia renovable, o amb un alt grau d’autosuficiència, poden sortir-ne beneficiats.

La implantació massiva de renovables diversifica les fonts d’energia i redueix la dependència dels combustibles fòssils importats, cosa que millora la seguretat energètica. No obstant això, augmenta la dependència d’altres recursos i tecnologies (com el hidrogen o els materials crítics per a plaques solars i bateries) i pot generar noves rivalitats i aliances entre països. En definitiva, la capacitat de produir energia, sigui fòssil o renovable, continua essent un factor determinant de poder i influència internacional.