El WindRunner serà l’avió més gran mai construït, amb una longitud superior a la d’un camp de futbol i una capacitat de càrrega dotze vegades més gran que la d’un Boeing 747. El seu objectiu principal serà transportar enormes pales d’aerogenerador —fins a 105 metres de llargada— directament als parcs eòlics terrestres, superant així les limitacions actuals de transport per carretera, túnels i viaductes, que impedeixen fabricar turbines terrestres més grans i eficients.

Aquesta aeronau, impulsada per quatre motors de reacció, podrà aterrar i enlairar-se en pistes de terra improvisades properes als parcs eòlics, gràcies al seu disseny lleuger, tren d’aterratge reforçat i ales amples que faciliten la frenada ràpida i el desplegament en terrenys no preparats. El WindRunner obre la possibilitat de fabricar turbines terrestres tan grans com les marines, que fins ara només es podien transportar per vaixell en fragments o muntar prop de la costa.

Fer les turbines més grans aporta avantatges clau: una sola turbina de gran mida pot generar molta més energia, reduint el cost per megawatt i la necessitat d’instal·lar-ne tantes. Això permetria espaiar-les més, aprofitar vents més alts i lents, i ampliar la viabilitat de l’energia eòlica en regions on actualment no és rendible. Es calcula que podria reduir el cost de l’energia eòlica fins a un 35% i duplicar la superfície mundial apta per a parcs eòlics.

Tot i els beneficis, hi ha reptes per resoldre: la construcció i operació d’un avió tan gran, l’impacte mediambiental dels vols repetits i la necessitat d’innovar en la ciència dels fluxos d’aire i materials per a turbines gegants. Malgrat aquestes incerteses, la proposta suposa una aposta tecnològica per a fer créixer el pes de l’energia eòlica terrestre a escala global.