La **síndrome de Kessler** és un problema potencial greu causat per l’acumulació de deixalles a l’òrbita baixa terrestre, que podria dificultar o impossibilitar l’accés a l’espai si no es prenen mesures. Hi ha dos grans tipus de sistemes per eliminar aquestes deixalles: els de *contacte* (com xarxes o arpons, que intenten capturar directament la ferralla) i els de *no contacte*, que actuen a distància emprant tecnologies com làsers, raigs d’ions o feixos de plasma.

Els sistemes de contacte tenen el risc que la ferralla, sovint girant sense control, pugui destruir el satèl·lit que intenta capturar-la, agreujant el problema.

Els mètodes de no contacte, com el **feix de plasma** proposat per Kazunori Takahashi de la Universitat de Tohoku, són preferibles perquè permeten operar a distància. El plasma, creat energitzant un gas, s’accelera mitjançant camps electromagnètics per generar força i desaccelerar la deixalla fins que cau a l’atmosfera i es desintegra. El repte principal és que, segons la tercera llei de Newton, quan el plasma es dispara cap a la ferralla, el sistema que l’emet rep una empenta en sentit contrari, dificultant mantenir-se a prop de l’objectiu.

Per solucionar-ho, Takahashi va dissenyar un **motor de plasma bidireccional** que equilibra la força generada, permetent mantenir la posició respecte a la deixalla. Inicialment, la força era insuficient per desorbitar grans objectes, però s’ha millorat incorporant un **camp magnètic “cusp”** (típic de reactors de fusió), que enforteix el feix de plasma. Els experiments van mostrar una millora del 20% en la força, arribant fins a 25 mil·linewtons amb 5 kW de potència, pròxim al necessari per desorbitar una peça d’1 tona en 100 dies. A més, utilitza **argó** com a combustible, més econòmic que el xenó habitual en aquests motors.

Tot i aquests avenços, encara cal superar dificultats: les proves s’han fet a distàncies molt curtes (30 cm), mentre que a l’espai caldrà operar a diversos metres, i el consum de combustible és el doble que altres opcions, ja que el sistema requereix dos motors funcionant en direccions oposades.

La recerca continua, ja que qualsevol solució innovadora és benvinguda per evitar la saturació de ferralla espacial i preservar l’accés a l’espai.