Mantenir la **Internet Archive** implica una infraestructura tècnica enorme, amb uns 20.000 discos durs organitzats en “datanodes” que s'agrupen en racks connectats per ethernet ràpid. La capacitat d'emmagatzematge ha crescut de 10 a més de 30 petabytes en quatre anys, i cada dia s’hi afegeixen entre 13 i 15 terabytes de contingut nou.

Per garantir la seguretat de les dades, es fa **duplicació**: cada fitxer es replica a un altre centre de dades, a la mateixa posició relativa, facilitant el seguiment i la recuperació en cas de fallada. Tot i que els discos durs fallen amb el temps, un equip especialitzat en fa la monitorització i substitució constant; l'any 2015 es van substituir 2.453 discos, amb una mitjana de 6,7 canvis diaris.

Els centres de dades funcionen a **temperatura ambiental**, reduint costos energètics però exigint que els equips siguin resistents a condicions variables. Les millores tecnològiques han permès augmentar la densitat d’emmagatzematge sense incrementar el nombre de discos.

La **preservació digital** és complexa: cal traslladar periòdicament les dades a nous suports i formats per assegurar-ne l’accessibilitat futura. També es protegeix la seguretat física de la informació davant riscos naturals i polítics, i es busca col·laboració internacional per garantir la supervivència a llarg termini.

Els costos d'emmagatzematge han baixat, però la quantitat d’informació creix exponencialment. S’utilitzen discos durs per l’accés ràpid a dades freqüents i cintes per a grans volums menys consultats. Es preveu que en el futur caldrà ser més selectiu amb què s’arxiva.

Finalment, la Internet Archive ofereix serveis clau com la conservació de documents desapareguts i la creació de còpies oficials de registres públics, fonamentals per la recerca i la transparència digital.