Els plans per aturar l’escalfament global depenen d’aconseguir *zero emissions netes* de gasos d’efecte hivernacle, però actualment les emissions de CO₂ són les més altes mai registrades i la temperatura mitjana de la Terra ja ha superat els 1,5 °C respecte a l’era preindustrial. Per limitar l’escalfament a 2 °C, caldrà extreure grans quantitats de CO₂ de l’atmosfera i emmagatzemar-lo de manera permanent.

Les tècniques tradicionals inclouen plantar arbres i millorar la gestió dels sòls, que són econòmiques però limitades per la disponibilitat de terra i la vulnerabilitat als incendis, malalties o desforestació. També s’explora l’ús de minerals per solidificar el carboni, però necessiten molta superfície.

Actualment, diverses empreses utilitzen **tecnologies de captura directa de l’aire (DAC)**: màquines que separen químicament el CO₂ de l’aire o de l’aigua del mar i l’injecten sota terra. Aquestes tecnologies, tot i ser prometedores, consumeixen molta energia i produeixen residus tòxics, fet que limita la seva expansió a gran escala.

Els geòlegs han identificat dipòsits subterranis capaços d’emmagatzemar trilions de tones de CO₂ durant segles. La infraestructura actual ja permet injectar 51 megatones de CO₂ anualment, principalment procedent de processos industrials, però la contribució de la DAC encara és mínima.

Per mantenir l’escalfament per sota de 2 °C, s’haurien d’eliminar entre **525 i 755 gigatonnes** de CO₂ de l’atmosfera abans de 2100. Entre 2019 i 2023, només s’han retirat 9 Gt, el 99,9 % mitjançant gestió forestal. Les tecnologies noves, com la DAC, el biochar i la meteorització de roques, només han eliminat 0,004 Gt en el mateix període, i la DAC encara menys: 0,00001 Gt.

Segons l’IPCC, caldrà que la DAC i altres mètodes innovadors eliminin **6–12 Gt de CO₂ anuals** a finals de segle, a més dels 2–5 Gt anuals que podrien eliminar els sòls i boscos. Tanmateix, la DAC requereix tanta energia que operar 10 Gt anuals necessitaria 4,4 terawatts d’electricitat neta addicional, molt més que tota l’energia neta consumida actualment. Això fa evident el gran repte tècnic, logístic i energètic que suposa escalar aquestes solucions per afrontar l’emergència climàtica.