Veure un cel nocturn ple d’estrelles és cada cop més difícil a causa de la contaminació lumínica, provocada principalment per la llum artificial de les ciutats, que es dispersa cap al cel i es mesura amb l’escala de Bortle, que va del nivell 1 (cel completament fosc) al 9 (ciutat molt il·luminada). La major part de la població viu en nivells 5 o superiors i cada vegada més persones només coneixen la foscor artificial, sense experiència d’un cel naturalment estrellat.

El problema s’ha agreujat amb la substitució de llums elèctriques tradicionals per LED, que són més eficients però solen ser més brillants i emeten més llum blava, contribuint a un augment anual del 10% en la contaminació lumínica mundial, fet que suposa duplicar-la aproximadament cada vuit anys. Tot i això, encara existeixen zones de cel fosc, especialment en llocs aïllats com l’Outback australià o el desert d’Atacama a Xile, on s’ubiquen grans observatoris astronòmics.

En una visita a Xile, l’autor descriu la dificultat creixent per trobar foscor real fins i tot en àrees abans protegides, a causa de l’expansió urbana i industrial. En arribar a un observatori, el cel ofereix una visió impressionant de planetes, constel·lacions i galàxies properes com els Núvols de Magalhães, que contenen milers de milions d’estrelles i es troben a centenars de milers d’anys llum, una escala que costa comprendre fins i tot als astrònoms.

L’experiència de contemplar un cel fosc genera una sensació de connexió amb l’univers i desperta un sentiment d’admiració per les dimensions inabastables del cosmos. Aquesta experiència, però, està amenaçada tant per la llum artificial com per la proliferació de satèl·lits: s’ha passat de centenars a milers, i es preveu arribar a desenes de milers en poc temps. Això pot fer que el nombre de “estrelles en moviment” (satèl·lits) acabi superant el d’estrelles fixes al cel, dificultant encara més l’observació astronòmica i la contemplació del cel nocturn.

Els experts i defensors del cel fosc alerten que la pèrdua d’aquest patrimoni afecta la nostra capacitat de sentir meravella i de reflexionar sobre el nostre lloc a l’univers. Les decisions econòmiques, com ara la creació de noves mines o plantes industrials prop de zones protegides, sovint posen en risc la foscor necessària per a la ciència i per a l’experiència humana del cel nocturn. Si no es prenen mesures, el cel estrellat que van veure les generacions passades pot esdevenir inaccessible per a les futures.