Nick Fuentes, un activista i comentarista polític estatunidenc d’extrema dreta, ha estat durant anys una figura marginal fins i tot entre els cercles MAGA, però recentment ha començat a guanyar influència dins del moviment conservador als EUA. Fuentes és conegut per liderar els “Groypers”, un grup de joves activistes amb ideologia nacionalista blanca i cristiana, que utilitzen l’humor i la ironia per difondre els seus missatges i esquivar crítiques, una tàctica coneguda com a “irony poisoning”.

Els Groypers van començar a fer-se notar el 2019, quan van interrompre actes de figures conservadores com Charlie Kirk de Turning Point USA, acusant-los de no ser prou “pro-blancs” i qüestionant-los agressivament sobre immigració, Israel i qüestions culturals. Fuentes i els seus seguidors han estat descrits com a supremacistes blancs, antisemites i promotors de teories de la conspiració, sovint utilitzant missatges misògins, homòfobs i islamòfobs.

Fuentes defensa una estratègia per infiltrar-se en el corrent principal de la política republicana, pressionant perquè les seves idees extremes siguin adoptades i promovent accions de protesta tant en línia com en esdeveniments polítics tradicionals. El 2024 ha impulsat una nova campanya, anomenada “Groyper War 2”, per pressionar la campanya de Trump a adoptar posicions més radicals sobre raça i immigració, fins i tot amenaçant amb retirar el suport electoral si no s’escolten les seves demandes.

Fuentes també ha estat relacionat amb moviments violents i amb la difusió d’idees com la “gran substitució”, una teoria conspirativa que culpabilitza les minories i la immigració de voler reemplaçar la població blanca als EUA. Ha defensat obertament la violència en alguns moments, com durant l’assalt al Capitoli el 6 de gener de 2021, i ha estat criticat per les seves expressions públiques d’odi i per la seva influència entre joves descontents, especialment aquells que s’identifiquen com a “incels” (célibes involuntaris).

En resum, Fuentes representa una nova generació d’extrema dreta als EUA, més hàbil en l’ús de les xarxes i l’humor per blanquejar missatges radicals, que busca desplaçar el conservadorisme tradicional cap a posicions més radicals i excloents, amb la intenció d’assolir poder polític des de dins del sistema.