Centrar-se en la producció del so, en lloc de la tria de paraules, permet desenvolupar un sistema lingüístic més flexible. Aquesta perspectiva posa l’èmfasi en la manera com es generen i manipulen els sons, fet que pot facilitar l’adaptació a diferents contextos i situacions comunicatives. Aquesta flexibilitat tècnica afavoreix la creativitat expressiva i pot ajudar a superar limitacions que apareixen quan només es prioritza el vocabulari. Així, es proposa una aproximació on el so és l’element central de la comunicació, fent que el sistema sigui més adaptable i capaç de donar resposta a diverses necessitats lingüístiques.