Les empreses comparen models d’IA oberts i tancats per optimitzar costos, seguretat i rendiment segons les seves necessitats. Els **models de codi obert** permeten accés lliure a la tecnologia, fomentant la col·laboració i la personalització, i han guanyat força gràcies a l’alliberament de models preentrenats per part d’organitzacions de recerca i empreses especialitzades. Plataformes com Hugging Face s’han convertit en punts clau per a la distribució d’aquests models, facilitant-ne l’ús tant comercial com acadèmic.

Tot i això, el concepte de “model obert” és complex, ja que implica diferents nivells d’obertura: el codi, les dades d’entrenament, el model i les restriccions d’ús. Algunes grans empreses han etiquetat com a oberts models que en realitat tenen limitacions, especialment pel que fa a l’ús comercial, com va passar amb els primers models Llama de Meta. Amb el temps, aquestes restriccions s’han relaxat, però continuen existint límits, com el nombre màxim d’usuaris permesos. Això reflecteix l’interès de les empreses a controlar la competència i la monetització d’aquestes eines.

Els **models tancats**, en canvi, restringeixen l’accés al codi i al model, optant sovint per oferir serveis a través d’API. Aquesta opció pot oferir més seguretat i control sobre l’ús, però limita la capacitat de personalització i pot comportar costos més elevats a llarg termini.

La tria entre un model obert o tancat depèn de factors com el pressupost, la necessitat d’adaptació, la confidencialitat de les dades i els requeriments regulatoris. Així, les empreses han de valorar quin tipus de model encaixa millor amb els seus objectius i restriccions, tenint en compte tant els avantatges de la flexibilitat i la innovació dels models oberts com la robustesa i el suport comercial dels tancats.