Diversos empleats d’EA han descrit un ambient de **fort estrès i dificultats internes** en el desenvolupament d’un projecte considerat “massa gran per fracassar”. El volum i la importància del projecte fa que l’empresa no pugui permetre’s errors, i això genera una gran pressió sobre els equips implicats.

Entre els principals desafiaments hi ha:
- **Gestió del risc i presa de decisions**: Quan un projecte té una dimensió tan gran, la direcció sovint opta per estratègies molt prudents, buscant minimitzar qualsevol possibilitat de fracàs, la qual cosa pot alentir processos i dificultar la innovació.
- **Estrès organitzatiu**: L’expectativa que el projecte ha de sortir bé a qualsevol preu provoca una càrrega emocional i laboral elevada sobre els treballadors, amb possibles conseqüències negatives per a la seva salut i motivació.
- **Dificultats de coordinació**: Projectes d’aquesta magnitud requereixen la coordinació de molts equips i departaments, cosa que sovint genera problemes de comunicació, solapament de tasques i manca de claredat en la presa de decisions.
- **Riscos de transparència i governança**: La falta de supervisió adequada i de transparència pot amagar problemes de qualitat o riscos importants, cosa que incrementa encara més la vulnerabilitat global del projecte.

En resum, un projecte considerat massa gran per fracassar introdueix complexitats addicionals en gestió, augmenta el risc d’estrès i d’errors sistèmics, i exigeix una optimització constant de processos i recursos per garantir-ne l’èxit.