La informàtica és clau en sectors com la comunicació, l’entreteniment, les finances i la salut, però només un 58% dels instituts nord-americans ofereixen assignatures específiques de ciències de la computació. Aquest dèficit crea un desajust entre les competències que demanda el mercat laboral i el que s’ensenya a les escoles. L’exposició primerenca a la informàtica —especialment a primària i secundària— incrementa la probabilitat que els estudiants triïn carreres relacionades, perquè els ajuda a entendre millor la tecnologia, desenvolupar el pensament lògic, la resolució de problemes, la creativitat i habilitats digitals, així com capacitats no cognitives com la comunicació, la col·laboració i la perseverança.

Actualment, un dels principals obstacles és la manca de docents formats en informàtica: molts instituts no ofereixen aquestes assignatures per falta de professorat qualificat. Només una petita fracció dels nous docents cada any estan certificats per ensenyar informàtica, i alguns estats ni tan sols tenen vies per acreditar-los. Es recomana invertir en programes de formació i certificació, oferir incentius econòmics i garantir l’accés a formació contínua per als docents, especialment en comunitats amb menys recursos.

A més, la inclusió és fonamental: calen programes i currículums que reflecteixin la diversitat cultural i connectin els alumnes amb referents i mentors del seu entorn, com fan organitzacions com Girls Who Code o Black Girls Code, que han demostrat augmentar la participació de noies i minories.

L’avanç cap a una educació informàtica universal requereix canvis sistèmics i polítiques públiques que assegurin la formació de professorat, la igualtat d’oportunitats i la connexió entre escola, universitat i indústria. Això garantirà que les noves generacions tinguin les habilitats necessàries per prosperar en una societat digital.