Allen B. DuMont, pioner de la televisió als Estats Units, va dissenyar als anys 40 i 50 un televisor innovador anomenat DuMont Duoscopic que permetia a dues persones en la mateixa habitació veure programes diferents alhora. Aquest aparell integrava dues pantalles o bé superposava dues imatges en una sola pantalla, que es podien veure per separat mitjançant ulleres polaritzadores. A més, cada espectador podia escoltar l’àudio del seu programa mitjançant auriculars independents, cosa que facilitava la convivència familiar evitant disputes per triar què veure.

El primer prototip de 1945 consistia en un moble amb dues pantalles CRT en blanc i negre, amb un tocadiscs integrat i sintonitzadors per a canals de televisió i ràdio FM. El model de 1954 superposava dues imatges en una sola pantalla amb un sistema de miralls i filtres polaritzadors, i permetia canviar l’àudio i la imatge fàcilment. Tot i que aquesta tecnologia va ser vista com una solució per a la convivència familiar, mai no va arribar a produir-se en massa, probablement perquè resultava més econòmic comprar dos televisors separats.

Allen DuMont no només va fabricar televisors i tubs de raigs catòdics, sinó que també va fundar una de les primeres xarxes de televisió comercials als EUA i va impulsar la televisió electrònica, més nítida que la mecànica. Va ser un innovador en la indústria i va contribuir a la popularització de la televisió, encara que la seva xarxa va tancar el 1955 per problemes financers i de competència.

Avui dia, amb la multitud de pantalles i dispositius que tenim, la visió de DuMont de veure programes diferents al mateix espai es compleix de manera natural. Tanmateix, la tecnologia no resol la naturalesa humana, ja que sovint compartim i comentem el que veiem, trencant la separació completa.

En resum, DuMont va ser un visionari que va intentar que la televisió fos una experiència personal però compartida, anticipant-se a la multipantalla i la diversitat de continguts que tenim actualment[Article].