Fa una dècada, un estudi va sacsejar el consens dels economistes sobre els beneficis del lliure comerç. Fins aleshores, es creia que l’obertura comercial generava prosperitat general, tot i que podia haver-hi alguns perdedors i guanyadors. No obstant això, la recerca va aportar proves sòlides que l’augment del comerç amb la Xina —especialment a partir de les reformes econòmiques xineses i l’entrada del país a l’Organització Mundial del Comerç— va tenir un impacte negatiu important en sectors industrials i comunitats dels Estats Units i altres països occidentals.

En concret, es va demostrar que moltes empreses locals no van poder competir amb la nova onada de productes xinesos de baix cost, la qual cosa va provocar tancaments de fàbriques, pèrdua de llocs de treball i una greu afectació de determinades regions dependents de la indústria. Aquest fenomen, conegut com el “xoc de la Xina”, va posar en dubte la idea que els efectes negatius del lliure comerç serien menors i fàcilment compensats pels beneficis globals, mostrant que els costos socials i econòmics podien ser molt més elevats i persistents del que es pensava.

Aquest debat ha portat a repensar les polítiques comercials i a buscar fórmules per protegir millor els treballadors afectats per la competència internacional, sense renunciar als avantatges d’un comerç més obert.