Karen Hao explica la història d'OpenAI, l'empresa darrere de ChatGPT, des d'una perspectiva crítica i profunda, centrant-se en el lideratge de Sam Altman i els impactes globals de la intel·ligència artificial. Hao revela els esdeveniments interns clau, com l'acomiadament sobtat i el retorn d'Altman, i mostra que el desenvolupament d'IA no només tracta d'innovació, sinó també de poder, extracció de recursos i conseqüències socials i ambientals.

L'autora critica l'estratègia de Silicon Valley de créixer sense límits, que ha portat a entrenar models d'IA amb enormes quantitats de dades (incloent-hi tot l'internet en anglès) i a utilitzar superordinadors que consumeixen tanta energia com ciutats senceres. Aquesta cursa pel lideratge tecnològic ha tingut efectes greus: explotació laboral, especialment de treballadors de dades en països com Kenya, degradació mediambiental i concentració de coneixement en mans d'unes poques companyies riques.

També assenyala que grans empreses d'IA, com OpenAI, han absorbit la majoria d'investigadors i recursos, desplaçant la producció de coneixement fora de l'àmbit acadèmic independent. Això distorsiona la percepció pública i científica sobre les capacitats i limitacions de la tecnologia. Finalment, Hao exposa com OpenAI utilitza el relat de “bons” i “mals” imperis, adaptant l’enemic de conveniència segons el moment (primer Google, després la Xina) per justificar la seva estratègia d’acumulació de poder.