Diverses eines d’intel·ligència artificial (IA) estan sent incorporades a la feina policial, però aquesta tecnologia planteja seriosos dilemes ètics i de responsabilitat. D’una banda, la IA pot ajudar a recopilar i analitzar grans quantitats de dades per a la seguretat pública, però sovint aquesta recollida es fa sense el consentiment informat de les persones afectades, especialment en casos de vigilància amb reconeixement facial o càmeres corporals. Això posa en qüestió fins a quin punt els ciutadans poden controlar les seves dades personals quan interactuen amb la policia.

Un altre problema clau és el risc que la IA perpetuï o fins i tot agreugi les discriminacions ja existents, com ara el perfil racial o la discriminació per gènere, religió o orientació sexual. Si els algoritmes es basen en dades esbiaixades, el resultat pot ser una manca de justícia i una consolidació d’aquestes desigualtats. La manca de transparència i la dificultat per atribuir responsabilitats quan la IA pren decisions automàtiques fan que sigui complicat demanar comptes a les autoritats policials.

En resum, l’ús de la IA per part de la policia pot facilitar tasques i millorar l’eficiència, però també comporta riscos importants per a la privacitat, la igualtat i la rendició de comptes, cosa que requereix una regulació i supervisió rigorosa per evitar abusos i garantir els drets fonamentals.