La **intel·ligència artificial (IA) generativa** permet crear nous continguts (imatges, textos, vídeos, codi informàtic) a partir d’indicacions d’un usuari, de manera similar als continguts protegits pels drets d'autor. El gran avenç d’aquestes tecnologies ha obert debats legals i ètics sobre la **propietat intel·lectual**, especialment pel que fa a qui és l’autor i com es protegeixen aquestes creacions.

Les lleis actuals, tant a Europa com als Estats Units, només reconeixen drets d'autor en obres creades per humans. Per tant, les obres generades únicament per màquines **no poden tenir drets d'autor**. Tanmateix, si la creació per IA inclou una aportació creativa clara d’una persona (com la selecció, ordenació o adaptació de continguts generats per IA), es pot reconèixer la **titularitat dels drets** a l’humà que hi ha intervingut.

Aquesta situació genera incertesa per als creadors i usuaris de IA. Per protegir-se, els autors han de garantir que qualsevol ús de la seva obra per entrenar IA sigui **autoritzat, remunerat i transparent**, revisant i adaptant els contractes perquè es respectin els seus drets i interessos.

En definitiva, el debat sobre la IA generativa i els drets d'autor gira entorn de la definició d’*originalitat* i de qui pot ser considerat autor en el context d’aquestes noves tecnologies, així com la necessitat de garantir una protecció justa per als creadors humans en un entorn cada cop més automatitzat.