El futur es caracteritza per una **incertesa creixent sobre el nostre paper en el món** i per una **ambigüitat cada cop major sobre el sentit mateix de la condició humana**. Aquesta incertesa s’accentua per la velocitat dels canvis tecnològics i la interdependència global, que multipliquen els factors i variables que poden impactar els sistemes econòmics, socials i polítics. Això fa que sigui impossible predir amb fiabilitat molts dels fenòmens futurs, tot i els avenços en eines predictives: l’única cosa segura és que hi haurà sorpreses i situacions inesperades.

Aquesta situació provoca que governs i institucions tendeixin a prioritzar el curt termini i a desconnectar del futur, fet que augmenta la vulnerabilitat davant de crisis i imprevistos, com es va demostrar durant la pandèmia de la COVID-19. Alhora, la manca d’una visió a llarg termini posa en risc l’economia, el medi ambient i la seguretat global.

En definitiva, la societat afronta un escenari cada vegada més **volàtil, incert, complex i ambigu**, que qüestiona el sentit i el propòsit humans i exigeix noves formes de pensar i preparar-se per al futur.