Els responsables de programes de desintoxicació digital per a joves expliquen que és molt difícil separar els adolescents dels seus dispositius digitals. S’enfronten a situacions extremes, com ara l’ús de mòbils secrets (burner phones), vagues de fam o intents de fuga per part dels participants. Aquesta resistència mostra fins a quin punt la relació amb la tecnologia pot esdevenir una dependència comparable a una addicció socialment acceptada.

El procés de desconnexió digital implica dificultats creixents, ja que molts joves experimenten ansietat, síndrome d’abstinència i problemes per omplir el temps lliure sense pantalles. Sovint, els programes utilitzen fases progressives per reduir l’ús de dispositius, passant per activitats sense tecnologia i reflexionant sobre hàbits digitals. Els resultats demostren que, tot i la resistència inicial, alguns adolescents aconsegueixen millorar la seva capacitat d’atenció i la relació amb l’entorn, però mantenir aquests canvis a llarg termini requereix un esforç continu.

En definitiva, desconnectar els joves de les pantalles és un repte complex, que posa de manifest la forta dependència digital i la necessitat d’estratègies específiques per fomentar un ús més saludable de la tecnologia.