Milions de persones pateixen reaccions greus davant de certes olors i productes químics comuns, com ambientadors, desinfectants, colònies, dissolvents o pesticides. Aquesta situació rep el nom de **sensibilitat química múltiple (SQM)**, una síndrome crònica i complexa caracteritzada per símptomes diversos que poden afectar diferents sistemes del cos arran de l’exposició a substàncies químiques, fins i tot en concentracions que la majoria de gent tolera sense problemes.

La SQM és molt més freqüent en dones i sovint s’associa a altres trastorns com la **fibromiàlgia** i la **síndrome de fatiga crònica**. Es creu que aquests trastorns podrien compartir mecanismes de sensibilització central, tot i que encara no s’ha pogut demostrar una causa clara per a la SQM. La majoria d’experts coincideixen que hi intervenen tant factors fisiològics com psicològics, i que les persones afectades tenen una major vulnerabilitat als estímuls ambientals.

Els símptomes poden aparèixer després d’una exposició aguda a una substància olorosa i, a partir d’aquest moment, el cos es torna hiperreactiu a molts compostos químics. Aquest procés es coneix com a **pèrdua de tolerància induïda per tòxics (TILT)**. El diagnòstic és complicat, ja que no hi ha proves objectives clares i sovint es basa en el relat dels símptomes del pacient.

Tot i que cada vegada hi ha més casos, la SQM encara no està reconeguda oficialment com a malaltia i genera un intens debat dins la comunitat científica.