Després d’anys de mala gestió i decisions comercials discutibles, una coneguda marca d’ordinadors dels anys 80 torna al mercat sota la direcció d’un entusiasta. El seu èxit, però, dependrà de si la passió pel retro gaming segueix sent prou forta per sostenir-la.

Actualment, hi ha un veritable renaixement del videojoc retro. Clàssics que van marcar generacions tornen amb força, no només com a relançaments simples, sinó amb adaptacions que combinen l’encant original —gràfics pixelats, jugabilitat senzilla però addictiva, i bandes sonores mítiques— amb millores modernes com gràfics en alta definició, jugabilitat renovada i noves funcionalitats. Aquesta tendència respon a la nostàlgia de molts jugadors adults, però també a la facilitat d’accés que ofereixen les noves tecnologies: plataformes digitals, emuladors i consoles dedicades fan que aquests jocs siguin més accessibles que mai.

Els desenvolupadors aprofiten aquesta onada per actualitzar els jocs clàssics i, al mateix temps, captar nous públics, demostrant que el bon disseny i les experiències de joc atemporals continuen sent rellevants i atractives.