La intel·ligència artificial (IA) està transformant la manera en què percebem la realitat, ja que cada persona pot rebre versions diferents dels mateixos fets, cosa que pot dificultar l'acord sobre què és real i complicar la gestió de reptes comuns. Aquesta fragmentació de la realitat pot erosionar la capacitat col·lectiva de compartir fets bàsics, ja que la IA, a través d’algoritmes personalitzats i sistemes automatitzats, adapta la informació a cada individu, sovint reforçant biaixos i percepcions subjectives similars als errors humans.

A més, les xarxes neuronals artificials, que són la base de molts sistemes d'IA, presenten il·lusions perceptives com les persones, de manera que tampoc són infal·libles en la interpretació de la realitat. Aquest fenomen pot accentuar la dificultat per distingir entre el que és objectiu i el que és una construcció subjectiva o manipulada.

En resum, la IA pot fer que la realitat sigui més personalitzada però també més fragmentada, posant en risc la capacitat de la societat per arribar a consensos sobre fets bàsics i afrontar conjuntament els grans desafiaments.