Durant més de trenta anys, el format JPEG ha estat el principal estàndard per a imatges digitals a Internet, tot i que no va ser el primer: els primers navegadors web feien servir principalment el format GIF. El JPEG, que va començar a ser utilitzat a mitjans dels anys 90, va substituir ràpidament el GIF gràcies als seus avantatges, especialment la capacitat de degradar la qualitat de la imatge de manera progressiva i controlada, mantenint una aparença acceptable fins i tot amb altes compressions.

El gran valor del JPEG rau en el fet que és un estàndard formal, desenvolupat per un comitè internacional (Joint Photographic Experts Group) amb la participació de nombroses empreses i experts. Això va evitar confusions i va facilitar la seva adopció universal. A diferència del GIF, creat per una sola empresa i amb debat fins i tot sobre la seva pronunciació, el JPEG va sorgir d’un procés col·laboratiu i documentat, la qual cosa va permetre establir una base sòlida per a la seva expansió global.

Tècnicament, el JPEG fa servir una compressió “amb pèrdua” basada en la transformada discreta del cosinus (DCT), que elimina informació considerada no essencial per a l’ull humà, reduint així molt la mida dels arxius sense una pèrdua visual de qualitat massa notable. Aquesta compressió és ajustable: es pot escollir el grau de compressió segons les necessitats d’espai i qualitat. El format ofereix diversos modes: des del seqüencial (carrega la imatge de dalt a baix), el progressiu (primer mostra una versió borrosa i després afegeix detall), fins a opcions sense pèrdua de qualitat.

El JPEG va triomfar també perquè no estava lligat a patents restrictives en els primers anys, a diferència del GIF, cosa que el va fer més atractiu per a desenvolupadors i fabricants. Tot i que posteriorment algunes empreses van intentar reclamar patents sobre parts de la tecnologia, aquestes van acabar caducant o limitant-se a àmbits molt concrets.

Encara que han sorgit nous formats com JPEG 2000, WebP, AVIF o HEIC, que ofereixen millor compressió o qualitat, el JPEG es manté com un estàndard difícil de desbancar. La seva enorme compatibilitat, facilitat d’ús i implantació global fa que continuï sent la primera opció per compartir i arxivar fotografies digitals, tant en càmeres com a la web.