## Resum en català: L’observatori Vera C. Rubin i la nova era de l’astronomia

El Vera C. Rubin Observatory, situat al cim del Cerro Pachón (Xile), és un telescopi revolucionari concebut per crear el mapa més complet i dinàmic de l’univers fins ara. Després de gairebé 30 anys de desenvolupament, l’observatori ha començat a captar les primeres imatges, obrint una nova etapa en la recerca astronòmica.

**Innovació tecnològica i disseny únic**

- El telescopi principal, anomenat Simonyi Survey Telescope, destaca per la seva enorme capacitat de moviment i velocitat: pot girar 3,5 graus per segon, la qual cosa li permet captar una imatge nova cada 34 segons. Aquesta rapidesa ha condicionat tot el seu disseny, des de la utilització de grans bancs de condensadors per gestionar el consum elèctric, fins a una estructura de suport principalment d’acer per evitar vibracions i deformacions.
- L’element clau del sistema òptic és un mirall primari gegantí de 8,4 metres, fabricat d’una sola peça i recobert d’una capa ultrafina de plata, que fa de dos miralls en un per optimitzar la recollida de llum i la resolució.
- El telescopi incorpora la càmera digital més gran mai construïda, amb una resolució de 3,2 gigapíxels i la mida d’un cotxe petit. Aquesta càmera utilitza 189 sensors CCD agrupats en 21 “rafts”, cadascun amb 16 amplificadors per garantir un temps de lectura ràpid (2 segons) i captar detalls extremadament subtils del cel en diferents longituds d’ona (de l’infraroig proper a l’ultraviolat proper).

**Un mapa dinàmic i detallat de l’univers**

- Durant 10 anys, el Rubin Observatori farà el Legacy Survey of Space and Time (LSST), un projecte que generarà un “film” d’alta resolució de l’evolució del cel austral. En total, s’obtindran més de 2 milions d’imatges, 500 petabytes de dades i es catalogaran uns 20.000 milions de galàxies i 17.000 milions d’estrelles, a més de milions d’objectes del sistema solar.
- L’observatori cobreix 9,6 graus quadrats per imatge (l’equivalent a 45 llunes plenes), molt més que qualsevol altre telescopi d’alta precisió. Això permet fer un seguiment regular de canvis a gran escala i identificar fenòmens transitoris com supernoves o asteroides que es mouen ràpidament.
- Cada nit, el sistema genera milers d’alertes automàtiques sobre canvis detectats al cel, que són processades i distribuïdes en menys d’un minut perquè la comunitat científica pugui reaccionar ràpidament.

**Gestió i accés massiu a les dades**

- Les imatges i dades s’envien per una connexió de fibra òptica d’alta velocitat fins al SLAC National Accelerator Laboratory (Califòrnia, EUA), on es processen, s’eliminen artefactes (com rastres de satèl·lits) i s’integra la informació en una base de dades consultable per tot el món científic.
- La infraestructura de dades i tot el codi associat són de codi obert i accessibles a la comunitat, que pot fer les seves consultes, descarregar imatges, o analitzar directament les dades amb eines com Jupyter Notebooks.
- L’ús de la intel·ligència artificial es preveu clau per filtrar, classificar i explotar tot el volum d’informació generada.

**Impacte científic i humans dar